Abelles i afins (III)

Ei ! arriben els borinots, més vistosos, més sorollosos,...

 no sé si  .... però preciosos, d'una elegància incalculable...

Des de dins...

Correfocs (II)

L'origen llunyà  fou el "Ball de Diables", però pocs pobles deuen haver-hi que tinguin dimoni propi, com nosaltres el Pere Botero.Deixem còrrer la follia, i que el foc s'escampi... a veure si el Pere Botero s'hi apunta .

Macro (I).

És l'inici a endinsar-se (almenys per mi) en aquest mirar amb lupa. On sembla que puguis veure gairebé les cèl·lules.

Les Basses per regar. (I)

M'han agradat aquests emmagatzemadors d'aigua a la Mediterrània, siguin petits en una senzilla horta, com grans en altres exploracions. Guardar l'aigua de la pluja per quan faci falta regar.

Abelles i afins (II)

Abelles i afins (I)

Des de petit em varen cridar l'atenció tots aquests aparells que volen, A uns t'hi apropaves amb respecte i altres els agafaves amb les mans. De gran els he empaitat amb la "màquina de fotografiar".

Correfocs.

Quina força aquesta expressió festiva peculiar dels Països Catalans, que deu el seu origen, al "Ball de Diables" documentat ja en el segle XII.

On avui gent, dracs, i diables corren, salten i ballen sota el foc.

Ànecs

Una tarda mirant-los com anaven amunt i avall,  vaig adonar-me dels canvis de coloracions que prenia la superfície del riu, en relació a l'angle des del que un el mira i el del que en ella s'hi reflecteix.

Albades arran d'aigua.

Aquest petit espai de temps que acompanya la sortida del sol, em transmet frescor, nitidesa, ... i  sovint guanya bellesa arran de mar.

poc a dir, ... sembla que ve el bon temps.

Jardí Mar i Murtra.

A  l'estar prop de casa fa que hi facis una escapada de tant en tant. Encara que prefereixo fotografiar flors al camp i a la muntanya....  aquest jardí "del veí" s'ha de reconèixer que no és un jardí qualsevol. Conserva el seu encanteri en qualsevol moment de l'any. 

Va alertar-me veure aquest escurço dins d'una bassa amb nenúfars.

Caram! semblava una plantació d'opi (papaver somniferum),  i es que a casa nostra ha estat sempre present  en la medicina popular.... He sentit dir que antigament cada casa de pagès podia tenir un màxim de divuit plantes, pels guariments propis (mal de queixal, insomni,...)