Translate

divendres, 20 de novembre de 2015

La costa nostra (III).

Seguim cap al nord, i passat Lloret de Mar ens trobem amb els verds dels pins, i els maragdes de les aigües poc profundes. Amb uns rocalls majoritàriament blanquinosos, amb troncs recaragolats que fugen de la gravetat, amb arbres que no temen a la mar.
I amb una llum com no pot ésser altre en aquesta mediterrània.





Rocalla coneguda com "la tortuga", ancorada en les aigües transparents  en mig de pins.






Imatge en homenatge a aquest pi sol aferrat a la roca, a molt poca distància de la mar quan està en calma, i en aquesta zona que rep els cops de mar quan aquesta s'enfurisma.







Petit freu que s'endinsa entre  parets rocoses en aquest espai de convivència de mar i roques.






Difícil camí cap a la llum, en lluita amb la gravetat, guanyant així la seva existència.






Pendent rocallosa que mig fixada pel arbres baixa fins a l'aigua.






Girem el cap cap a ponent, i gaudim de les entrades i sortides en la terra que fa aquí la mar.







Rocs, pins, i la mar salada.








2 comentaris:

  1. Son unes marines molt maques! Bon treball, Miquel.

    ResponSuprimeix
  2. Son preciosas las imágenes. conozco este lugar ya que pude recorrer este lugar el pasado año.

    Besos

    ResponSuprimeix