Translate

diumenge, 26 d’abril de 2020

Sant Pere de Casserres. S.XI


Primer monestir de l'ordre de sant Benet a les terres d'Osona. Construït l'any del senyor de 1006. En la seva vida va batallar sovint entre ésser una abadia (s'havia de tenir 12 monjos com a mínim) o priorat (que podia tenir un nombre inferior de monjos). Molt més tard Felip II el va unir als béns del jesuïtes, però el 1767  amb "l'expulsió del jesuïtes" per el rei d'Espanya Carles III, és venut i acaba la seva vida conventual definitivament. 

Vaig coneixe'l en la infantesa, abandonat, ple d'herbes altes, i s'havia de caminar molt per anar-hi. Ara, era majestuós, impressionava entrar a la nau central (es conservava sencera) i la seva situació, en un meandre del Ter aïllat de les zones habitades properes. 

Anys més tard hi ha el retorn. Ha estat restaurat (seguint uns cànons que no m'acaben d'agradar, però...) i torna a brillar la seva majestuositat, impressiona arribar-hi, omple l'esperit entrar-hi, i amb enyorança t'entornes. En el cap van barrejant-se molts moments de la vida en que el "anar a Casserres" ha estat present.

Les imatges:

Ens hi apropem, al arribar, per dalt la carena. El Ter el tindrem a ambdós costats de la marxa. 



Davant nostre va apareixent el monestir.




Dormitori




Detall del refectori




Claustre






Accès al cloquer




Nau central





Cadira episcopal.






Claustre






Camí d'accés i també de tornada. Deixem Casserres, en un racó de pensament ens acompanyarà sempre.



1 comentari:

  1. Un paratge molt maco i ganes de fer-lo. M'alegra molt que tornis a publicar, Miquel.
    Una abraçada i cuida't.

    ResponSuprimeix