Ermites (I)
El lligam entre aquestes quatre primeres fotos d'ermites, és quelcom surrealista, no és ni la fe, ni la situació geogràfica, ni.... Senzillament ha estat el desempolsar objectius que pertanyerien a la brocanteria, tenen més de vint-i-cinc anys però menys de cent. I aquest ha estat el resultat. |
| El poble des de dalt de St. Joan |
 |
St. Joan Campanar St Joan, porta d'entrada.  Santuari de Puiglagulla. |
Tinc imatges molt semblants i a color de no fa gaires mesos,un cop aqui dalt es dificil no fer fotografies d'aquest maravellòs poble,oi?
ResponEliminaUna abnraçada i que passis un bon estiu.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaAgraït, és cert des d’allà dalt, com tu dius, el poble és meravellós. Totes elles dominen una extensió de territori considerable. Les primers aquesta part de la Selva i l'Alt Maresma, l’última, Puiglagulla, domina tota la Plana de Vic fins els límits que posa el Pirineu.
EliminaCom deia Mossèn Cinto:
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arbres del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
Jordi, molt bon estiu!!!!.
Bonitos detalhes em preto e branco. Gostei muito.
ResponEliminaBeijo.