El Lluçanès,(1) l'hora daurada.
Sempre en aquesta terra la llum és molt seva. Podem parlar: de la boira lluçanesa, dels seus cels blaus de tramuntana, i sobre tot dels capvespres rogencs . Avui intentant recollir aquesta llum daurada de quan cau en les tardes d'hivern , abans que el cel enrogeixi pel capvespre.
La tarda és curta a les pastures, el sol és baix i les ombres s'allarguen. El bestià adormissat , quiet i tranquil; guaita com el dia s'acaba. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada