Translate

diumenge, 26 d’abril del 2020

El Lluçanès,(1) l'hora daurada.


Sempre en aquesta terra la llum és molt seva.  Podem parlar: de la boira lluçanesa, dels seus cels blaus de tramuntana, i sobre tot dels capvespres rogencs . Avui  intentant recollir aquesta llum daurada de quan cau en les tardes d'hivern , abans que el cel enrogeixi pel capvespre.



La tarda és curta a les pastures, el sol és baix i les ombres s'allarguen. El bestià adormissat , quiet i tranquil; guaita com el dia s'acaba.


El sol  esmortit per aquesta calitja que de tant en tant acompanya la caiguda del dia.Brilla blanc banyat  pel sol el santuari de la Quart, en el Pedraforca  el sol s'emmiralla a les parets del Pollegó Inferior, i més enllà les crestes de la Serra del Cadí resten encara il·luminades. És aquest daurat silenciós que aquesta hora acarona les muntanyes.


Silenci, el sol es va enrogint, i remarca el cementiri de Perafita. Més enllà, Moixeró, La Tossa i el Puigllençada, encara esta il·luminats. És la majestuositat d'una tarda d'hivern en les terres de l'interior.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada