Translate

dissabte, 7 de novembre del 2015

Cementiri modernista de Lloret de Mar (III).

És a primera hora del matí, del  dijous posterior al Dia dels Mort.

Amb la màquina a la ma i el tarannà més respectuós possible, mig amagant els tres peus amb discreció, deambulo per els carrers del cementiri com altres moments he fet. 

Per primera vegada m'adono que pel seu encant cada vegada és més conegut. Som unes sis persones fent fotos, hi han quatre o cinc petits grups de turistes, a més d'aquelles persones que venen a visitar els seus difunts.

El moviment de gent em porta a buscar altres angles, i indrets.



Detall de la creu. S'aprecia un cor de trencadissa vermella encadenat, a més de rajoleta daurada, i vitralls formant la corona de la creu. Una meravella!!.



Imatge sencera de l'hipogeu a la que pertany la creu de la fotografia anterior.




Avinguda principal, amb la capella al fons.





Pobres ?!?! la llegenda informativa de l'avinguda diu "Hipogeus de segona", ay! ni al cel estaré a la primera fila per no haver pagat prou.






Grans i luxosos hipogeus tocant a la capella.





Preciositat de porta, on es reflecteixen altres tombes.





Mig amagat em trobo aquest lloc senzill, amb molta flor fresca. On els enterraments amb prou feines son marcats al terra.
Per  la simbologia i aquest mig abandonament del recinte em fa pensar si és la terra dels apòcrifs. 





Con en la fotografia anterior em faig mil preguntes, creu-ho amb el cap cot amb símbol de reverència per tots aquells que aquí reposen. Sobta aquest espai dins aquest cementiri en concret i tornen a venir-me pel cap l'idea dels apòcrifs.




Creu senzilla, bella, com una estel·la d'altres temps. Les flors em captivaren.





Ullada general, com dient arreveure, sens dubte que buscarem un dia d'aquells d'hivern per poden passejar la màquina sols, escoltar el vent, i amb tot el respecta endur-nos les imatges. 









2 comentaris:

  1. Imagino que heu passat una estona força tranquila passejant per aquest entorn. M'agrada molt com t'ha quedat aquest cel tan negre a les primeres fotos. Bon reportatge, Miquel.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraït Jordi, Tot hi haver-hi gent va ésser un matí tranquil. A més és un lloc proper i fotogràficament molt agraït. El cel que em dius es producte del polaritzador, que no se si ja per mania casi sempre he fet servir molt.
      Una abraçada.

      Elimina