La costa nostra (III).

Seguim cap al nord, i passat Lloret de Mar ens trobem amb els verds dels pins, i els maragdes de les aigües poc profundes. Amb uns rocalls majoritàriament blanquinosos, amb troncs recaragolats que fugen de la gravetat, amb arbres que no temen a la mar.

I amb una llum com no pot ésser altre en aquesta mediterrània.

Rocalla coneguda com "la tortuga", ancorada en les aigües transparents  en mig de pins.

Imatge en homenatge a aquest pi sol aferrat a la roca, a molt poca distància de la mar quan està en calma, i en aquesta zona que rep els cops de mar quan aquesta s'enfurisma.

Petit freu que s'endinsa entre  parets rocoses en aquest espai de convivència de mar i roques.

Difícil camí cap a la llum, en lluita amb la gravetat, guanyant així la seva existència.

Pendent rocallosa que mig fixada pel arbres baixa fins a l'aigua.

Girem el cap cap a ponent, i gaudim de les entrades i sortides en la terra que fa aquí la mar.

Rocs, pins, i la mar salada.