La costa nostra (II). ara en color.

És senzillament la torna a l'anterior entrada, aquelles que en el moment no s'hi varen incloure per ser en color.

Els colors màgics de l'albada, moments abans de la sortida del sol. On la frescor i tranquil·litat envaeixen l'espai.

El sol s'ha llevat, surt per sobre l'aigua. Els rosats i violacis s'han transformat en ocres i ataronjats. El dia comença.

Raconades, en aquestes entrades i sortides entre la mar i la terra. Paisatge d'encanteris.

Des de Cala Bona (creuria el nom més repetit en les cales d'aquesta costa) mirem al nord. De sobte dintre de poc naixerà el dia i donarà inici a l'activitat frenètica dels pobles (o, no!).

Raconada d'una cala diminuta, d'aigües verdes, de tros de tranquil·litat.

Arriben les garbinades, amb elles surt la fúria de la mar, el cel ens porta l'aigua i a vegades el fang (com en aquest cas), i la fesomia d'aquesta mar calma canvia. 

Treu el cap, majestuosament, comença el dia.